.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«la verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.»
Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»

Is 7,10-14

Salm Responsorial

R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria. 

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten. 
Li ha posat els fonaments dins els mars, 
i les bases, a les fonts dels rius.  R 

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? 

Qui pot estar-se al recinte sagrat? 
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, 
que no confia en els déus falsos.  R

Rebrà benediccions del Senyor, 
rebrà els favors del Déu que salva. 
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, 
per veure-us de cara, Déu de Jacob.  R

Sl 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 7c i 10b)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.

Rm 1,1-7

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

Mt 1,18-24

"La noia tindrà un fi ll i li posarà Emmanuel"

Acaz ha rebut d’Isaïes la crida a no deixar-se intimidar pels qui volen destronar-lo com a rei de Judà. Ha de tenir fe en el Senyor! Per això és convidat a demanar un senyal que confirmi l’origen diví de la crida.
Acaz respon: «No en vull demanar cap!»
Paraules boniques que amaguen la realitat: ja té decidit actuar al marge de Déu.
Però el Senyor pren la iniciativa amb un senyal: la noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.
L’autèntic «senyal» definitiu de què Déu-és-amb-nosaltres serà quan la Verge de Natzaret ens donarà el Déu-fethome-com-nosaltres.
El «senyal» diví del Nadal reclama (com tot senyal) veure’l, entendre’l i fer-ne cas.
Pau, destinat a anunciar la Bona Nova de Déu, confessa que ser apòstol missioner del seu Nom a tots els pobles és un do que es fonamenta en el saber-se escollit per anunciar l’Evangeli de Déu que té en el seu Fill Jesucrist, el seu revelador i contingut.
«Evangeli» que és poder de Déu per a salvar els qui creuen (Rm 1,16) si, a més de predicat de paraula, és testimoniat amb els fets.
Josep protagonitza la resposta modèlica a Déu, a l’inrevés d’Acaz. El «senyal» diví que rep és dramàtic: Abans de viure junts, Maria es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.
Josep sap que no ha tingut part en la concepció del fill que espera la seva esposa. La llei jueva (Dt 22,20s) preveia que, si Josep declara això, Maria seria apedregada per adúltera.
Mentre Josep, home bo, hi pensava, un àngel del Senyor li digué: «No tinguis por»; com li havia dit l’àngel Gabriel a Maria (Lc 1,26s). Llavors Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
«Despertar-nos» prenent consciència del designi de Déu sobre nosaltres i complir el que el Senyor ens mana és la manera de preparar-nos per al Nadal.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES